EL CAZO DE LORENZO

M'agradaria finalitzar aquest blog compartint amb vosaltres aquest conte "EL CAZO DE LORENZO" que personalment m'agrada molt i que il.lustra el nostre treball com a psicopedagogs o bàsicament com a persones i ens convida  a la reflexió.

http://www.youtube.com/watch?v=-ShrStg3Bus&feature=related

MOLTES GRÀCIES

CONCLUSIONS

Per finalitzar aquest blog de seguiment de les pràctiques voldria fer una breu reflexió sobre el meu treball, centrat en l'orientació i assessorament a les famílies dels alumnes que van a reforç escolar a  Càritas, generalment són famílies procedents d'altres cultures amb pocs recursos socials i econòmics que els dificulten la integració en el nostre país.

 Per altra part també he pogut participar activament en l'escola de català per adults amb un nivell de llenguatge escrit molt baix i per tant amb dificultats de desenvolupar-se normalment en la vida quotidiana. Les actuacions dins aquest àmbit de l'educació no formal m'han dut a conèixer un treball molt important que es dur a terme per tal de millorar la situació d'aquestes persones i de la seva integració en la nostra societat, una societat que generalment tendeix a excloure a les persones d'altres cultures, i això complica la convivència i el desenvolupament d'una societat multicultural.

La  sensació que hi ha és que vivim en dues societats paral.leles que no interaccionen i que eviten el contacte social, per quins motius? no tinc aquesta resposta, però crec que la part de culpa és per desconeixença i por, por que ens treguin la feina, por a perdre la  llengua, etc... en definitiva por a la convivència multiracial. 

Penso que la desconeixença és part del nostre rebuig, quan tens la magnifica oportunita de compartir experiències amb persones procedents de diferents cultures, ja sigui a l'àmbit escolar, formació no formal com anant a comprar al mercat o anant a passejar, t'adones que tenen les mateixes preocupacions, emocions, valors, que  tots nosaltres i això ens fa que poguem compartir vivències en una societat més rica culturalment i socialment.

Agrair al Centre Càritas Figueres per oferir-me aquesta oportunitat de compartir una experiència molt enriquidora, especialment a la meva tutora la Nancy i a la treballadora social la Nela, també un gran agraiment a tots aquells alumnes amb els quals he pogut compartir unes estones molt agradables.

FASES DEL PLA D'INTERVENCIÓ

Fase 1: Conèixer la situació (general) social i personal dels alumnes.

OBJECTIUS

-           Conèixer la situació social i personal dels alumnes. -           Identificar possibles conflictes que desafavoreixen l’èxit escolar. -           Obtenir informació dels hàbits de treball escolar a l’entorn  i la participació dels pares.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

En aqeusta fase inicial vaig recollir informació general de la situació dels alumnes, m’he centrat amb 4 alumnes de 5è i 6è de primària, tres d’ells són fills de famílies nouvingudes i un de ètnia gitana. Caracterísitiques generals: -Tots tres segueixen força bé el curs, però tenen dificultats en les àrees de llengua i matemàtiques. - Un dels alumnes ha deixat d’assistir a les classes de reforç per conflictes famíliars. - La resta del grup segueix assistint a les classes amb regularitat. - Les famílies creuen que aquests espai és per anar a fer els deures de l’escola. - Les famílies necessiten orientació i assessorament per tal de poder implicar-se més en l’educació dels seus fills. - Hem de tenir en compte la dificultat de la llengua, ja que alguns tenen dificultats amb el català. - No he pogut concretar entrevistes amb les famílies, estic pendent de poder assistir a una juntament amb la treballadora familiar.

AVALUACIÓ

-           L’avaluació es basarà en el contrast d’informació. -           L’obtenció d’unes dades inicials per poder contrastar al final del projecte.

Fase 2: Intervenció i metodologia

OBJECTIUS

- Revisió del projecte de Reforç escolar - Revisió del materials que s’utilitza - Fomentar la participació  i implicació dels pares en els hàbits d’estudi dels seus fills. - Fomentar l’ús de la biblioteca - Revisar el projecte i crear nou material

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-           He fer una  revisió els materials existents al centre i penso que hi ha material interessant per utilitzar, tot i que cal elaborar material adequat a les necessitats de cada alumne. -           He fet la proposta de crear nous materials més motivadors i adequats a la seva edat. -           Una proposta que he fet és la de dinamitzar i fomentar l`ús del prèstec de llibres per fomentar la lectura i millorar el seu nivell de conixement de la llengua. -           Elaborar un programa que afavoreixi la implicació dels pares en el procés educatiu del seu fill. Aquest programa inclou: 1.      Entrevista inicial amb els pares per conèixer la situació familiar i la predisposició que tenen . 2.      Saber què pensen i esperen els pares del reforç escolar que plantegem. 3.      Com veuen el seu fill, com l’ajuden en les tasques escolars,etc.. 4.      A partir de la informació obtinguda proposar-los un treball que impliqui una estoneta al dia a dedicar-la a ajudar-los a fer els deures o compartir una activitat com una lectura o un joc. 5.      Oferir-los algunes orientacions per millorar la implicació a casa: tenir un espai per fer els deures, disposar del material necessari, dedicar una estona a compartir jocs, xerrades..., ajudar-los  a tenir cura dels materials, valorar els treballs dels seus fills, implicar-se assistint a les reunions i entrevistes, etc... 6.      És impotant que els pares s’adonin de la necessitat que s’impliquin en el procés educatiu dels seus fills i que mantinguin una actitud positiva i motivadora envers els aprenentatge que realitzen. 7.      Es farà una valoració al final de cada trimestre per tal de donar el suport necessari. -           També crec adient posar-se en contacte amb les escoles dels alumnes per tal que ens poguin assessorar amb la planificació del treball de cada alumne i així conèixer les necessitats de cadascú.

AVALUACIÓ

En cada moment d’aquesta fase es farà una avaluació per anar ajustant el material i la metodologia activa a les necessitats dels alumnes i les seves families.

Fase 3: Avaluació del procés d’implicació dels pares en l’educació dels seus fills en l’àmbit familiar.

OBJECTIUS

-           Valorar  l’efectivitat del programa i la implicació dels pares en l’educació dels seus fills.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-           Una de les activitats ha estat fer una entrevista amb els pares per conèixer com  ajuden el seu fill a l’hora d’estudi. He pogut realitzar dues entrevistes amb els pares, però de manera no formal, tot i així vam poder parlar una mica dels punts que haurien de tenir en compte i la dedicació d’una estona diària d’estudi amb el seu fill, sobretot de les àrees de llengua i matemàtiques. -           Hi ha previst que a mitjans curs es pugui fer una altra entrevista per fer un treball d’orientació i assessorament.

AVALUACIÓ

-           Avaluar la implicació dels pares. -           Avaluar el bon funcionament dels materials i metodologia utilitzada en el programa de reforç escolar. No puc fer una valoració final del projecte de treball amb les famílies per manca de durada del procés.

CONCLUSIONS ANÀLISI DAFO

CONCLUSIONS

Per començar amb les conclusions d’aquest anàlisi de DEBILITATS, FORTALESES, AMANACES I OPORTUNITATS, del centre i de les meves pràctiques en general, vull concretar que Càritas és un centre que es mou dins uns principis i plans d’actuació preestablerts a nivell de la Diocessis de Girona i per tant trobem que hi ha un seguit d’aspectes que ja venen donats fora de l’àmbit municipal de Figueres. Si es cert també que Càritas té molts àmbits d’actuació, com són inserció laboral, banc dels aliments, botiga de roba, etc, tots ells dirigits a l’acollida i ajuda a les persones més necessitades, facilitant programes complementaris o de suport als ja existents que depenen de l’administració municipal.

Per realitzar l’analisi m’he centrat en l’àmbit d’actuació que he realitzat les pràctiques, que és l’àmbit socioeducatiu.

Aquesta eina d’anàlisi DAFO ens permet fer una valoració força acudada de la realitat del centre i del pla de treball de les pràctiques. Per definir a grans trets les conclusions em quedaria amb les oportunitats externes que es creen en l’àmbit social, que són la d’impulsar la promoció i dignificació de totes les persones que pateixen qualsevol forma de marginalitat, gran tasca la que es realitza dins una societat tant mancada de valors i de principis morals com la que estem vivint. El centre cerca els mitjans i recursos necessaris per ser fidel als seus principis i no caure en la desesperació davant els pocs recursos econòmics i de mancances de recursos materials i personals per fer front a l’allau de demandes que tenen. Per tant una conclusió global seria la valoració del treball que es dur a terme dia a dia i que contribuieix a la millora de la situació social de les persones amb risc de marginalitat i a la millora de la integració social d’aquestes.

A nivell de funcionament intern hi trobem, com a qualsevol altre centre, les dificultats per dur a terme aquesta tasca amb debilitats i fortaleses que queden compensades pel gran esforç i aportacions de les persones treballadores i voluntaris.

Si bé a nivell d’un anàlisi més a fons de la part educativa i per tant una visió psicopedagògica hi ha punts que es podrien millorar i així contribuiríem a la millora de metodologies i plans de treball més adequats a les necessitats de cada grup, ja sigui a nivell de reforç escolar com per l’escola d’adults.

 

Quan em refereixo a la manca de criteris d’intervenció és perquè crec que caldria seguir un pla de treball més unificat, si és cert que hi ha les unitats ben estructurades amb els diferents continguts, objectius i metodologia, però s’haurien d’adaptar a les diferents necessitats dels alumnes, tenint en compte el seu nivell de coneixement de la llengua, ja que hi ha alguns alumnes que els costa seguir el ritme d’aprenentatge del grup, per manca d’estudis previs i d’alfabetització en la seva llengua.

Els diferents programes i dossiers estan pensats per al coneixement de la llengua en situacions de la vida quotidiana, potenciant les converses en diferents situacions (presentació personal, feina, compres, metge, parts del cos…). En general crec que els continguts són adequats a les necessitats dels alumnes, i que en cert nivell també se’ls exigeix un cert domini del llenguatge escrit, és aquí on hi ha alumnes que requereixen més suport i una atenció més individualitzada. També és important potenciar el treball dins l’aula en petits grups o parelles per poder donar-se el suport i ajuda necessaria entre ells.

En general penso que hi ha una línia de treball ben definida, amb una programació força adequada a les necessitats i motivacions dels alumnes adults i que per tant s’ofereix un servei adequat a les necessitats d’aquest col.lectiu de persones.

Per altra part trobem el reforç escolar d’alumnes de primària, crec que dins aquest àmbit s’hauria de tenir més en compte la formació de les persones voluntàries, per tal d’oferir una educació adient a les necessitats de cada alumne. Són grups reduits d’entre 4 i 6 alumnes que permet oferir una atenció força individualitzada. És en aquest punt on puc trobar més mancances a nivell psicopedagogic, suposo que per la meva tasca diària de mestra, i crec que caldria reformular aquest espai que es sol limitar a “anar a fer els deures de l’escola”. Les característiques dels alumnes que hi ha en les aules de reforç escolar són procedents d’altres cultures amb dificultats de la llengua del país, amb mancances en la implicació de la família en la seva educació, amb dificultats en les àrees instrumentals. Des del meu punt de vista orientaria el reforç escolar en l’atenció individualitzada a cada alumne, oferint els suports d’aprenentatge necessaris per millorar el seu desenvolupament.

 

Caldria dissenyar un pla d’intervenció comú per a tot l’alumnat que tingués en compte les necessitats dels alumnes per oferir una orientació i suport adequat a les seves necessitats. Per dur a terme això cal implicar diferents agents educatius com l’escola, la família, l’alumne i els voluntaris. Potser és una tasca difícil de dur a terme, però en el meu pla de treball de les pràctiques he intentat tenir-ho en compte i potenciar la implicació de la família en el procés educatiu dels seus fills, la utilització de diferents recursos que té el centre com la biblioteca, materials, aula informàtica, etc…

Per finalizar faig l’analisi de les debilitats del meu pla de treball de pràctiques, que han estat la manca de coordinació inicial amb el tutor de pràctiques per tal de conèixer les caracterísitiques del centre i del treball que si realitza per poder redactar el projecte inicial. Tot i que aquest entrebanc inicial de manca d’informació valoro positivament les pràctiques i el treball que he estat duent a terme, amb coordinació amb la treballadora social que porta aquest àmbit que m’ha facilitat suport i informació en tot moment, oferint-me la posibilitat de realitzar les pràctiques i el meu pla de treball.

 

 

ANÀLISI DAFO

PRESENTACIÓ DEL CENTRE PER FER L'ANALISI DAFO

PRESENTACIÓ DEL CENTRE

El centre on he realitzat les pràctiques és a Càritas Figueres, un centre sense afany de lucre que treballa des de l’any 1971 en el camp socioeducatiu i que té per objectiu impulsar la promoció i dignificació de totes les persones que pateixen qualsevol forma de marginalitat. El treball que es realitza al centre es planteja com una substitució i complement de les activitats de les institucions públiques, quan algun dels programes que realitzen estigui cobert per la iniciativa pública Càritas ho deixarà de fer per cobrir altres necessitats.

El model d’Acció social que dur a terme va ser consensuat per Càritas de la diòsesi de girona en motiu de l’elaboració del Pla estratègic 2007-2013. Aquest model d’acció social configura l’acollida com a eix vertebredor de l’acció de Càritas i és a partir d’aquesta que es determinen les accions d’acompanyament necessàries que permeten oferir una resposta el més àmplia possible als factors d’exclusió i pobresa de les persones i comunitats a les quals s’edrecen. El model d’Acció Social ofereix uns principis generals que ha de servir de marc comú per a la seva activitat, i que garanteixen la dimensió de l’acollida i l’acompanyament de la persona en la seva globalitat.

GUIA PER ALS CERCLES DE CONVERSA

Aquí trobareu un enllaç amb material per treballar a l'escola de català per adults:
GUIA PER ALS CERCLES DE CONVERSA (pla local de formació d'adults de salt)


http://www.xtec.cat/~figlesi2/fotos/mataro/cercles.htm

CLASSES DE CATALÀ PER ADULTS

UN DIA DE CLASSE

Com cada dilluns i dimecres, a les set de la tarda surto de casa per anar a les classes de català per adults per a persones de diferents procedències que no coneixen la nostra llengua.

Un cop a Càritas, juntament, amb la Montse o la Núria ens preparem la classe d'aquell dia amb la diferent programació i activitats, agafem els materials que utilitzarem (voacabulari, imatges, lletres...) i cap a classe.

A les 8 comencen a arribar tots els assistents, van saludant amb les expressions treballades els dies anteriors "Bona tarda", "Com estàs?", etc..., sempre amb la falta d'assistència d'algun dels participants. Tots estant engrescats, amb motes ganes d'aprendre i participant de les activitats. A mesura que avança la classe van perdent la por inicial de parlar la nostra llengua i comencen a participar més activament.

Durants els primers mesos hem anat treballant els temes de identificació personal, relacions familiars, estats físics...., aquest dimecres hem treballat les parts del cos i la visita al metge, com tots els altres temes sempre hi ha anècdotes divertides per falta de comprensió o expressió com per exemple a en Mohamed li pregunten

- Com estàs?

i ell respon, "Jo estic embarassada"

Je, je, je dels companys.

Al final de la classe juguem al penjat, una manera divertida d'aprendre les lletres de l'abecedari.

A dos quarts de deu després d'una hora i mitja de treball s'acaba la classe, tots han fet un esforç per venir després d'una jornada de treball, amb l'objectiu d'aprendre la llengua del país d'acollida, un pas important per poder integrar-se en una societat de llengua i constums diferents i amb l'optimisme de tenir més possibilitats de trobar treball pels que no en tenen.

La sensació de tots plegats crec que és molt positiva, les dues parts hem compartit un intercanvi d'aprenentatges.

SOCIETAT ACOLLIDAORA?

L'acollida no és una nova feina que ha de desenvolupar un nou professional, la persona responsable de l'aula d'acollida no suposa que la resta del claustre ja es pugui desentendre d'aquesta funció. L'acollida ha de ser una actitud col.lectiva, no hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor. Són les diverses persones implicades, docents, alumnes, famílies, etc... que han de manifestar aquesta actitud acollidora, d'obertura a l'altre, de facilitació del procés d'adaptació als qui acaben d'arribar.

Aquest fet d'acollir que sembla tant fàcil de dur a terme en un centre educatiu, ja que hi ha uns protocols establers i una pauta clara a seguir, s'hauria de fer extensiu en la societat en general. Com a membres d'una societat que "convivim" amb persones nouvingudes d'altres cultures, religions, etc... com ens hauríem d'implicar perque aquest pla d'acollida i integresió fos positiu.

Si ens parem a pensar com acollim a les persones nouvingudes a la nostra societat ens trobem amb el mateix ploblema, hi ha uns protocols des de la Generalitat, Ajuntaments, barris... també trobem la implicació de moltes entitats com Càritas o moltes d'altres que faciliten mitjans per l'acollida, però on és la implicació de la resta de la societat, com podem pretendre la integració i convivència amb persones de diverses procedències amb cultures i religions diferents a la nostra si, en general, vivim en dos societats paral.leles que no es relacionen de forma espontànea i natural?

L'ACOLLIDA

Estic dedicant part del temps per recollir informació  teòrica i pràctica de com es treballa l'acollida de l'alumnat nouvingut a les aules, com es treballa, quins programes es segueixen, quina acollida té la família, quin paper juguen les diferents parts implicades, quins serveis i ajudes tenen des de diverses entitats, etc...

Un dels llibres que he llegit i que us recomano, ja que és de fàcil lectura i et convida a fer una sèrie de refleccions de com es porta a terme l'acollida des de l'escola i la societat en general.

- Carbonell, Francesc (2006) L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut. Vic. Eumo Editorial.

A l'inici del llibre ironitza amb un qüestionari d'aptitud per  a l'acollida, on reprodueix part d'un seguit de preguntes per una entrevista de feina a un hotel, per tal d'allunyar-se del món educatiu i analitzar-lo des d'una certa prespectiva.  Fa la comaparació que la feina de recepcionista d'hotel requereix una actitud positiva per l'hospitalitat amb les persones, fent la comparació que per acollir a les persones nouvingudes i assolir l'èxit en l'acollida cal gaudir amb el tracte amb les persones. Algunes de les frases que es desprenen són:

- No n'hi ha prou de tolerar els altres, cal acceptar-los tal com són.

- Afrontar la diversitat i l'imprevist fa que una certa dosi de conflicte sigui inevitable.

- L'actitud d'acollida, d'obertura generosa a l'altre i a les seves necessitats de desenvolupament, és una condició indispensable del fet educatiu.

Es parla dels plans d'acollida dels centres educatius, documents que els trobem a cada centre, però que a l'hora de dur a la pràctica es poden quedar allunyats de la realitat. Per una bona acollida cal la implicació de tot el claustre de professors, no ens podem quedar només amb la implicació del coordinador LIC o dels professionals de l'aula d'acollida, és bàsic la implicació del tutor d'aula i tots els altres professionars del centre educatiu.

Finkielkraut (1998) "l'escola que neix en aquest final de segle és horitzontal i no vertical, democràtica i mai mes jeràrquica, fundada no sobre la transmissió d'una cultura, sinó sobre l'intercanvi, la comunicació, el reconeixement de les identitats, cultures i projectes personals".

BIBLIOGRAFIA

Us facilito part de la bibliografia que vaig utilitzant durant les pràctiques.

- Carbonell, Francesc (2006).L'Acollida, acompanyament d'alumnat nouvingut.Vic: Eumo editorial/Fundació Jaume Bofill.
- Montón Sales, Mª José (2003). La integració de l'alumnat immigrant al centre escolar, orientacions, propostes i experiències. Barcelona: Editorial Graó.
- Arlandis, Carmen; Badia, Pilar; López, Josefa (2005) Integració de les minories ètniques a l'escola: la cultura marroquina. Paiporta (l'Horta): Denes Editorial.
- López Larrosa, Sílvia. (2009). La relación familia-escuela. Madrid: Editorial CCS.

PROGRAMACIÓ DEL CURS DE CATALÀ PER ADULTS

El curs d'alfabetització que duc a terme durant les meves pràctiques va dirigit a aquelles persones immigrants que no han acabat els seus estudis en el seu país d'origen i que per tant no saben llegir ni escriure en cap llengua o que ho fan amb la llengua d'origen, però amb nocions molt bàsiques.

La durada del curs és de 8 mesos, amb dues sessions setmanals d'una hora i mitja.

Els temes proposats durant el curs, es basen en l'aprenentatge de vocabulari i estructures gramaticals bàsiques de la vida quotidiana com per exemple: identificació personal, relacions personals, família, amics, treball, alimentació runites diàries, etc...

Alguns del objectius que ens plantejem en les diferents unitats són:
- Comprenedre i utilitzar expressions quotidianes i frases senzilles.
- Saber relacionar-se amb altres persones.
- Reconèixer el so de les lletres i els dígrafs de l'alfabet català.
- Reconèixer paraules i expressions quotidianes.
- Saber expressar-se oralment.
- Reconèixer la grafia dels números
- Escriure dades rellevants d'una persona.
- Omplir formularis

SEGUIMENT DE LES PRÀCTIQUES

Ara que ja porto més d'un mes realitzant les pràctiques a Càritas amb el reforç escolar (un dia a la setmana) i el curs de català per adults, puc fer una valoració inicial del procés que he seguit.  Quan vaig iniciar les pràctiques em va ser difícil plantejar el meu projecte de treball, sobretot, perquè desconeixia  del treball educatiu que es realitzava en aquest àmbit no formal.

Ara tinc una visió més àmplia, ja que amb aquest període de temps he pogut conèixer:

- A les persones (adults i infants) a qui van dirigits els diferents programes.

- El centre i a les persones amb les quals em coordino per dur a terme les meves tasques com a estudiant en pràctiques.

- Els programes que s'utilitza per l'escola d'adults.

Un cop "acabat" aquest període d'adaptació puc plantejar més clarament el meu projecte.

Aquests dies també he estat dedicant part de les hores de les pràctiques a la recerca bibliografica sobre els plans d'acollida, la integració de persones immigrants, la participació dels pares en el procés educatiu, etc...

CÀRITAS FIGUERES

El centre on realitzaré les pràctiques és a Càritas Figueres, un centre sense afany de lucre que treballa des de l’any 1971 en el camp socioeducatiu i que té per objectiu impulsar la promoció i dignificació de totes les persones que pateixen qualsevol forma de marginalitat. El treball que es realitza al centre es planteja com una substitució i complement de les activitats de les institucions públiques, quan algun dels programes que realitzen estigui cobert per la iniciativa pública Càritas ho deixarà de fer per cobrir altres necessitats.

El model d’Acció social que dur a terme va ser consensuat per Càritas de la diòsesi de girona en motiu de l’elaboració del Pla estratègic 2007-2013. Aquest model d’acció social configura l’acollida com a eix vertebredor de l’acció de Càritas i és a partir d’aquesta que es determinen les accions d’acompanyament necessàries que permeten oferir una resposta el més àmplia possible als factors d’exclusió i pobresa de les persones i comunitats a les quals s’edrecen. El model d’Acció Social ofereix uns principis generals que ha de servir de marc comú per a la seva activitat, i que garanteixen la dimensió de l’acollida i l’acompanyament de la persona en la seva globalitat.

PRIMERES IMPRESSIONS

Des de mitjans del mes de setembre he iniciat les pràctiques a Càritas Figueres. Faig tres sessions setmanals, dues de català per adults i una de reforç escolar a alumnes de 5è i 6è de primària.

La primera impressió ha estat bona, treballo amb dos grups d'adults força heterogènis, tant pel que fa a edat, sexe i procedència, amb un nivell baix de coneixement de la llengua, però amb motivació per aprendre-la, tot hi que hi ha forces faltes d'assistència.

La dificultat que m'he trobat és a l'hora de plantejar el meu projecte de pràctiques, ja que era un camp que desconeixia i no sabia massa bé cap a on enfocar el meu treball, en un inici m'havia centrat en l'àmbit del refoç escolar, però vaig tenir la oportonitat de conèixer les classe de català per adults i la veritat és que m'han engrescat força.

El treball que em plantejo és l'observació i coneixement dels alumnes i poder definir les seves necessitats i prioritats, per tal de poder aportar un pla de treball útil pel seu aprenentatge.

Un altra punt en que treballaré aquests pròxims dies serà la recerca d'informació de metodologia, activitats, projectes, etc... sobre projectes d'acollida i integració social.

PROJECTE DE PRÀCTIQUES II: La llengua, vehicle d'integració

La Llengua, vehicle d'integració

El títol del projecte que portaré a terme durant les pràctiques remarca la importància de la llengua com a mitjà o vehicle per integrar-se a un país, una cultura, unes tradicions, etc... Les persones immigrans que arriben al nostre país sense conèixer la llengua, en aquest cas el català, topen amb la dificultat de no poder comprendre la nostra llengua i per tant crea un sentiment de rebuig inicial. Per això crec en la importància que hi hagi centres, com en aquest cas Càritas, que ofereixi la possibilitat d'aprendre la llengua com a porta d'acollida al municipi.

El centre on realitzaré les pràctiques és a Càritas Figueres, el meu projecte es basarà en dos àmbits, la formació de català per adults i el reforç escolar per alumnes de primària.

Reforç escolar, com aconseguir la implicació dels pares (ÀMBIT 1)

En el centre on realitzo les pràctiques es fan classes de reforç escolar a alumnes procedents d’altres cultures i que tenen més dificultats en l’adaptació del nostre sistema educatiu i que desconeixen o tenen mancances en la llengua vehicular de l’escola. El que es pretén en el projecte és reformar el projecte per aconseguir una millor  atenció als alumnes i la implicació dels pares en l’educació dels seus fills.

La llengua, un vehicle d’integració (ÀMBIT 2)

Aquest apartat no estava contemplat en el preprojecte inicial de les pràctiques, però la proposta des del centre de pràctiques va ser tenir la oportunitat de participar a les classes de català dirigides a persones adultes amb desconeixement del català. La proposta em va semblar interessant per tal de conèixer aquest àmbit educatiu que ajuda a la integració social de les persones immigrans. El que em plantejo és a partir del projecte que ja duen a terme poder aportar alguna millora amb nous materials i dinamitzar les classes fent èmfasi al diàleg i la participació activa, per tal de motivar-los i reduir el nombre de baixes durant el curs.