Per començar amb les conclusions d’aquest anàlisi de DEBILITATS, FORTALESES, AMANACES I OPORTUNITATS, del centre i de les meves pràctiques en general, vull concretar que Càritas és un centre que es mou dins uns principis i plans d’actuació preestablerts a nivell de la Diocessis de Girona i per tant trobem que hi ha un seguit d’aspectes que ja venen donats fora de l’àmbit municipal de Figueres. Si es cert també que Càritas té molts àmbits d’actuació, com són inserció laboral, banc dels aliments, botiga de roba, etc, tots ells dirigits a l’acollida i ajuda a les persones més necessitades, facilitant programes complementaris o de suport als ja existents que depenen de l’administració municipal.
Per realitzar l’analisi m’he centrat en l’àmbit d’actuació que he realitzat les pràctiques, que és l’àmbit socioeducatiu.
Aquesta eina d’anàlisi DAFO ens permet fer una valoració força acudada de la realitat del centre i del pla de treball de les pràctiques. Per definir a grans trets les conclusions em quedaria amb les oportunitats externes que es creen en l’àmbit social, que són la d’impulsar la promoció i dignificació de totes les persones que pateixen qualsevol forma de marginalitat, gran tasca la que es realitza dins una societat tant mancada de valors i de principis morals com la que estem vivint. El centre cerca els mitjans i recursos necessaris per ser fidel als seus principis i no caure en la desesperació davant els pocs recursos econòmics i de mancances de recursos materials i personals per fer front a l’allau de demandes que tenen. Per tant una conclusió global seria la valoració del treball que es dur a terme dia a dia i que contribuieix a la millora de la situació social de les persones amb risc de marginalitat i a la millora de la integració social d’aquestes.
A nivell de funcionament intern hi trobem, com a qualsevol altre centre, les dificultats per dur a terme aquesta tasca amb debilitats i fortaleses que queden compensades pel gran esforç i aportacions de les persones treballadores i voluntaris.
Si bé a nivell d’un anàlisi més a fons de la part educativa i per tant una visió psicopedagògica hi ha punts que es podrien millorar i així contribuiríem a la millora de metodologies i plans de treball més adequats a les necessitats de cada grup, ja sigui a nivell de reforç escolar com per l’escola d’adults.
Quan em refereixo a la manca de criteris d’intervenció és perquè crec que caldria seguir un pla de treball més unificat, si és cert que hi ha les unitats ben estructurades amb els diferents continguts, objectius i metodologia, però s’haurien d’adaptar a les diferents necessitats dels alumnes, tenint en compte el seu nivell de coneixement de la llengua, ja que hi ha alguns alumnes que els costa seguir el ritme d’aprenentatge del grup, per manca d’estudis previs i d’alfabetització en la seva llengua.
Els diferents programes i dossiers estan pensats per al coneixement de la llengua en situacions de la vida quotidiana, potenciant les converses en diferents situacions (presentació personal, feina, compres, metge, parts del cos…). En general crec que els continguts són adequats a les necessitats dels alumnes, i que en cert nivell també se’ls exigeix un cert domini del llenguatge escrit, és aquí on hi ha alumnes que requereixen més suport i una atenció més individualitzada. També és important potenciar el treball dins l’aula en petits grups o parelles per poder donar-se el suport i ajuda necessaria entre ells.
En general penso que hi ha una línia de treball ben definida, amb una programació força adequada a les necessitats i motivacions dels alumnes adults i que per tant s’ofereix un servei adequat a les necessitats d’aquest col.lectiu de persones.
Per altra part trobem el reforç escolar d’alumnes de primària, crec que dins aquest àmbit s’hauria de tenir més en compte la formació de les persones voluntàries, per tal d’oferir una educació adient a les necessitats de cada alumne. Són grups reduits d’entre 4 i 6 alumnes que permet oferir una atenció força individualitzada. És en aquest punt on puc trobar més mancances a nivell psicopedagogic, suposo que per la meva tasca diària de mestra, i crec que caldria reformular aquest espai que es sol limitar a “anar a fer els deures de l’escola”. Les característiques dels alumnes que hi ha en les aules de reforç escolar són procedents d’altres cultures amb dificultats de la llengua del país, amb mancances en la implicació de la família en la seva educació, amb dificultats en les àrees instrumentals. Des del meu punt de vista orientaria el reforç escolar en l’atenció individualitzada a cada alumne, oferint els suports d’aprenentatge necessaris per millorar el seu desenvolupament.
Caldria dissenyar un pla d’intervenció comú per a tot l’alumnat que tingués en compte les necessitats dels alumnes per oferir una orientació i suport adequat a les seves necessitats. Per dur a terme això cal implicar diferents agents educatius com l’escola, la família, l’alumne i els voluntaris. Potser és una tasca difícil de dur a terme, però en el meu pla de treball de les pràctiques he intentat tenir-ho en compte i potenciar la implicació de la família en el procés educatiu dels seus fills, la utilització de diferents recursos que té el centre com la biblioteca, materials, aula informàtica, etc…
Per finalizar faig l’analisi de les debilitats del meu pla de treball de pràctiques, que han estat la manca de coordinació inicial amb el tutor de pràctiques per tal de conèixer les caracterísitiques del centre i del treball que si realitza per poder redactar el projecte inicial. Tot i que aquest entrebanc inicial de manca d’informació valoro positivament les pràctiques i el treball que he estat duent a terme, amb coordinació amb la treballadora social que porta aquest àmbit que m’ha facilitat suport i informació en tot moment, oferint-me la posibilitat de realitzar les pràctiques i el meu pla de treball.
No hay comentarios:
Publicar un comentario