GUIA PER ALS CERCLES DE CONVERSA

Aquí trobareu un enllaç amb material per treballar a l'escola de català per adults:
GUIA PER ALS CERCLES DE CONVERSA (pla local de formació d'adults de salt)


http://www.xtec.cat/~figlesi2/fotos/mataro/cercles.htm

CLASSES DE CATALÀ PER ADULTS

UN DIA DE CLASSE

Com cada dilluns i dimecres, a les set de la tarda surto de casa per anar a les classes de català per adults per a persones de diferents procedències que no coneixen la nostra llengua.

Un cop a Càritas, juntament, amb la Montse o la Núria ens preparem la classe d'aquell dia amb la diferent programació i activitats, agafem els materials que utilitzarem (voacabulari, imatges, lletres...) i cap a classe.

A les 8 comencen a arribar tots els assistents, van saludant amb les expressions treballades els dies anteriors "Bona tarda", "Com estàs?", etc..., sempre amb la falta d'assistència d'algun dels participants. Tots estant engrescats, amb motes ganes d'aprendre i participant de les activitats. A mesura que avança la classe van perdent la por inicial de parlar la nostra llengua i comencen a participar més activament.

Durants els primers mesos hem anat treballant els temes de identificació personal, relacions familiars, estats físics...., aquest dimecres hem treballat les parts del cos i la visita al metge, com tots els altres temes sempre hi ha anècdotes divertides per falta de comprensió o expressió com per exemple a en Mohamed li pregunten

- Com estàs?

i ell respon, "Jo estic embarassada"

Je, je, je dels companys.

Al final de la classe juguem al penjat, una manera divertida d'aprendre les lletres de l'abecedari.

A dos quarts de deu després d'una hora i mitja de treball s'acaba la classe, tots han fet un esforç per venir després d'una jornada de treball, amb l'objectiu d'aprendre la llengua del país d'acollida, un pas important per poder integrar-se en una societat de llengua i constums diferents i amb l'optimisme de tenir més possibilitats de trobar treball pels que no en tenen.

La sensació de tots plegats crec que és molt positiva, les dues parts hem compartit un intercanvi d'aprenentatges.

SOCIETAT ACOLLIDAORA?

L'acollida no és una nova feina que ha de desenvolupar un nou professional, la persona responsable de l'aula d'acollida no suposa que la resta del claustre ja es pugui desentendre d'aquesta funció. L'acollida ha de ser una actitud col.lectiva, no hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor. Són les diverses persones implicades, docents, alumnes, famílies, etc... que han de manifestar aquesta actitud acollidora, d'obertura a l'altre, de facilitació del procés d'adaptació als qui acaben d'arribar.

Aquest fet d'acollir que sembla tant fàcil de dur a terme en un centre educatiu, ja que hi ha uns protocols establers i una pauta clara a seguir, s'hauria de fer extensiu en la societat en general. Com a membres d'una societat que "convivim" amb persones nouvingudes d'altres cultures, religions, etc... com ens hauríem d'implicar perque aquest pla d'acollida i integresió fos positiu.

Si ens parem a pensar com acollim a les persones nouvingudes a la nostra societat ens trobem amb el mateix ploblema, hi ha uns protocols des de la Generalitat, Ajuntaments, barris... també trobem la implicació de moltes entitats com Càritas o moltes d'altres que faciliten mitjans per l'acollida, però on és la implicació de la resta de la societat, com podem pretendre la integració i convivència amb persones de diverses procedències amb cultures i religions diferents a la nostra si, en general, vivim en dos societats paral.leles que no es relacionen de forma espontànea i natural?

L'ACOLLIDA

Estic dedicant part del temps per recollir informació  teòrica i pràctica de com es treballa l'acollida de l'alumnat nouvingut a les aules, com es treballa, quins programes es segueixen, quina acollida té la família, quin paper juguen les diferents parts implicades, quins serveis i ajudes tenen des de diverses entitats, etc...

Un dels llibres que he llegit i que us recomano, ja que és de fàcil lectura i et convida a fer una sèrie de refleccions de com es porta a terme l'acollida des de l'escola i la societat en general.

- Carbonell, Francesc (2006) L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut. Vic. Eumo Editorial.

A l'inici del llibre ironitza amb un qüestionari d'aptitud per  a l'acollida, on reprodueix part d'un seguit de preguntes per una entrevista de feina a un hotel, per tal d'allunyar-se del món educatiu i analitzar-lo des d'una certa prespectiva.  Fa la comaparació que la feina de recepcionista d'hotel requereix una actitud positiva per l'hospitalitat amb les persones, fent la comparació que per acollir a les persones nouvingudes i assolir l'èxit en l'acollida cal gaudir amb el tracte amb les persones. Algunes de les frases que es desprenen són:

- No n'hi ha prou de tolerar els altres, cal acceptar-los tal com són.

- Afrontar la diversitat i l'imprevist fa que una certa dosi de conflicte sigui inevitable.

- L'actitud d'acollida, d'obertura generosa a l'altre i a les seves necessitats de desenvolupament, és una condició indispensable del fet educatiu.

Es parla dels plans d'acollida dels centres educatius, documents que els trobem a cada centre, però que a l'hora de dur a la pràctica es poden quedar allunyats de la realitat. Per una bona acollida cal la implicació de tot el claustre de professors, no ens podem quedar només amb la implicació del coordinador LIC o dels professionals de l'aula d'acollida, és bàsic la implicació del tutor d'aula i tots els altres professionars del centre educatiu.

Finkielkraut (1998) "l'escola que neix en aquest final de segle és horitzontal i no vertical, democràtica i mai mes jeràrquica, fundada no sobre la transmissió d'una cultura, sinó sobre l'intercanvi, la comunicació, el reconeixement de les identitats, cultures i projectes personals".

BIBLIOGRAFIA

Us facilito part de la bibliografia que vaig utilitzant durant les pràctiques.

- Carbonell, Francesc (2006).L'Acollida, acompanyament d'alumnat nouvingut.Vic: Eumo editorial/Fundació Jaume Bofill.
- Montón Sales, Mª José (2003). La integració de l'alumnat immigrant al centre escolar, orientacions, propostes i experiències. Barcelona: Editorial Graó.
- Arlandis, Carmen; Badia, Pilar; López, Josefa (2005) Integració de les minories ètniques a l'escola: la cultura marroquina. Paiporta (l'Horta): Denes Editorial.
- López Larrosa, Sílvia. (2009). La relación familia-escuela. Madrid: Editorial CCS.

PROGRAMACIÓ DEL CURS DE CATALÀ PER ADULTS

El curs d'alfabetització que duc a terme durant les meves pràctiques va dirigit a aquelles persones immigrants que no han acabat els seus estudis en el seu país d'origen i que per tant no saben llegir ni escriure en cap llengua o que ho fan amb la llengua d'origen, però amb nocions molt bàsiques.

La durada del curs és de 8 mesos, amb dues sessions setmanals d'una hora i mitja.

Els temes proposats durant el curs, es basen en l'aprenentatge de vocabulari i estructures gramaticals bàsiques de la vida quotidiana com per exemple: identificació personal, relacions personals, família, amics, treball, alimentació runites diàries, etc...

Alguns del objectius que ens plantejem en les diferents unitats són:
- Comprenedre i utilitzar expressions quotidianes i frases senzilles.
- Saber relacionar-se amb altres persones.
- Reconèixer el so de les lletres i els dígrafs de l'alfabet català.
- Reconèixer paraules i expressions quotidianes.
- Saber expressar-se oralment.
- Reconèixer la grafia dels números
- Escriure dades rellevants d'una persona.
- Omplir formularis

SEGUIMENT DE LES PRÀCTIQUES

Ara que ja porto més d'un mes realitzant les pràctiques a Càritas amb el reforç escolar (un dia a la setmana) i el curs de català per adults, puc fer una valoració inicial del procés que he seguit.  Quan vaig iniciar les pràctiques em va ser difícil plantejar el meu projecte de treball, sobretot, perquè desconeixia  del treball educatiu que es realitzava en aquest àmbit no formal.

Ara tinc una visió més àmplia, ja que amb aquest període de temps he pogut conèixer:

- A les persones (adults i infants) a qui van dirigits els diferents programes.

- El centre i a les persones amb les quals em coordino per dur a terme les meves tasques com a estudiant en pràctiques.

- Els programes que s'utilitza per l'escola d'adults.

Un cop "acabat" aquest període d'adaptació puc plantejar més clarament el meu projecte.

Aquests dies també he estat dedicant part de les hores de les pràctiques a la recerca bibliografica sobre els plans d'acollida, la integració de persones immigrants, la participació dels pares en el procés educatiu, etc...